Legendari - folk rock català amb esperit trobadoresc

Aquesta cançó va dedicada a Luis Silva Mascuñana, un policia de Mataró, un alquimista mig grillat que ens va ensenyar els secrets més ocults dels antics filòsofs naturals. L'alquímia és la ciència de transformar les coses fent servir el conducte de la natura. Més que transformar els metalls, els alquimistes cercaven transformar-se a si mateixos. Entre les diverses tècniques utilitzades dins aquest magne art, la recol·lecció de la rosada té un lloc privilegiat, tant per la seva importància en l'obtenció d'una  medicina universal com per la seva refinació poètica.  És dins del que es coneix com “Espagiria”, “l'art de separar i unir” o també “l'alquímia vegetal”, que està arrelada la pràctica de sortir al camp, especialment a la primavera, per recollir la rosada de la matinada de la gespa o de certes plantes (com el mantell de la verge o Alchemilla), amb la particular influència de la lluna. Com feien les bruixes del segle XVI que van ser cremades per la Inquisició. L&

Aquesta cançó va ser inspirada després de conèixer les idees del filòsof grec Epicur .  En què es tradueix, doncs, la seva idea d'una vida feliç?  En una vida senzilla amb sòlides amistats, petits plaers i allunyada de tensions innecessàries. Una vida tranquil·la sense excessos: independent, autònoma, autàrquica. Una vida basada en el mateix principi de la filosofia estoica: l'ataràxia . La tranquil·litat d’ànim. La pau d’esperit. I tota la seva filosofia hi està enfocada. Per a Epicur , el coneixement no serveix per res si no ajuda l'home a ser feliç.   Hem de viure i gaudir del present encara que demà hàgim d'anar a la guerra.  Si perdonem al nostre enemic guanyarem en pau i serenitat. Les frases més famoses d’Epicur : “Mengem i beguem, ja que demà morirem” «Déus? Potser n'hi haurà. Ni ho afirmo ni ho nego, perquè no ho sé i no tinc manera de saber-ho. Però sí que sé, perquè m'ho ensenya l'experiència diària, que si existeixen ni s'ocupen ni es preocup

La idea per composar aquesta cançó va sorgir d’una visita al festival Terra de Trobadors. És un festival medieval que va començar l'any 1990 a la vila de Castelló d'Empúries. Amb ell es pretén reviure, amb la màxima fidelitat i rigor històric, el seu temps d'esplendor medieval quan la vila fou capital del comtat d'Empúries.  Compta amb la participació de tots els veïns i entitats del poble i de diferents grups contractats. En ell s'hi celebren actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i de teatre, conferències de temes medievals i exposicions.  És un conjunt d'actes que tenen lloc normalment el segon cap de setmana de setembre coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya. A partir de diverses actuacions i activitats, es vol recuperar la història i el passat en què Castelló va ser la capital del comtat d'Empúries, molt important durant l'edat mitjana, on convisqueren poetes, trobadors, joglar

Que es un Peregrí? com vivíen? Et sents identificat d'alguna manera? El peregrí és un buscador que comença un viatge interior per trobar-se a ell mateix i poder conèixer qui és realment. Però, quin és l’objectiu d’aquest coneixement? Autora: Cristina Murillo El Peregrí és una figura simbòlica que s’ha utilitzat al llarg de la història per transmetre un coneixement espiritual, filosòfic o psicològic, i ha adquirit diferents formes . Per posar exemples: en la mitologia s’ha simbolitzat amb la llegenda del minotaure i el seu laberint; en el cristianisme, amb la figura del peregrí; en el cinema, a la pel·lícula del Mag d’Oz ; en la literatura amb L’Alquimista de Paolo Coelho, etc. El coneixement que amaga el llenguatge poètic és el de noce te ipsum (en llatí) o gnóthi seautón (en grec) : “C oneix-te a tu mateix” .  Aquesta frase, esculpida en el temple d’Apol·lo a Delfos, se li atribueix a Sòcrates.  En el mite, el peregrí no està bé en el moment present perquè no troba un sent

Alguna vegada has experimentat conèixer una altra persona i sentir que fa molt de temps que hi ha un nexe entre tots dos? Creus a l'amor a primera vista?  O s'hauria de dir amor a primer reconeixement? Hi ha res així com l'amor que sobreviu a diverses reencarnacions i es busca en reencarnacions diferents? Què és això que et deixa clavat al lloc quan veus per primera vegada algú i sents que estimes aquesta persona des de fa tant?  Castell de Montsegur Alguns creuen que hi ha un món més enllà de la nostra percepció, on els llaços d'amor són per sempre. La creença a la reencarnació és molt antiga. Ha estat present a gairebé totes les religions però és fonamental en les religions dhàrmiques amb origen a l'hinduisme.  S'hi afirma que som ànimes que repeteixen reencarnacions una vegada i una altra en un cicle anomenat roda del karma.  Per a ells, abans de néixer escollim quan, on, en quina família i en qui ens encarnarem. Així, ens movem com a famílies d'ànimes a

Si la figura dels trobadors és prou coneguda, les trobairitz han caigut en l’oblit de la història. Contemporànies dels trobadors, van escriure poesies d’una alta qualitat, en les quals deixen entreveure una personalitat literària marcada i diferenciada de la dels poetes homes. Malgrat la seva obra, han estat menystingudes fins a dates recents pels historiadors i estudiosos, que les  han considerat poetes menors en el millor dels casos, cortesanes o promíscues, en el pitjor.  D’altres n’han negat l’existència, adduint que la seva obra fou escrita per homes amb nom de ploma femení. Poca cosa se’n sap, de les seves vides i només ens ha arribat el nom d’unes vint trobairitz, en contrast amb els quatre-cents trobadors dels quals tenim notícia.  Alguns dels noms de les trobairitz identificades són: Beatriu, comtessa de Dia, Azelaïs de Porcairagues o Bieiris de Romans.  La gran diferència entre el nombre de trobadors i el de trobairitz conegudes dóna una idea de les escasses possibilitats que

Diu la llegenda del lloc que durant la invasió àrab de la península en la qual es vivia en pau entre els habitants de Cardona i els invasors, es permetia el comerç entre ambdós bàndols, el lliure accés a la ciutat i es celebraven justes i festes conjuntament, en les quals els àrabs eren ben rebuts i aportaven un diferent colorit a les celebracions. A les justes el príncep Abdalà destacava per sobre dels seus, era noble i esforçat, i a més a més era bell i sabia dansar molt bé, i per això era ben rebut i molt festejat als sopars al castell. Un dia, Abdalà, va ser convidat a un dels sopars en el castell. Passejant pel jardí es va creuar amb Adelaida, filla del senyor de Cardona. El primer cop que es miraren als ulls s'encengueren tant d'amor que gairebé no menjaren res i estigueren torbats tot el sopar, sense gosar a parlar però sense deixar de mirar-se furtivament. Aquella mateixa nit, Abdalà, no podent contenir el desig de veure la seva estimada, pujà dalt de la torre del caste