La bella trobairitz
Si la figura dels trobadors és prou coneguda, les trobairitz han caigut en l’oblit de la història. Contemporànies dels trobadors, van escriure poesies d’una alta qualitat, en les quals deixen entreveure una personalitat literària marcada i diferenciada de la dels poetes homes.
Malgrat la seva obra, han estat menystingudes fins a dates recents pels historiadors i estudiosos, que les han considerat poetes menors en el millor dels casos, cortesanes o promíscues, en el pitjor.
D’altres n’han negat l’existència, adduint que la seva obra fou escrita per homes amb nom de ploma femení. Poca cosa se’n sap, de les seves vides i només ens ha arribat el nom d’unes vint trobairitz, en contrast amb els quatre-cents trobadors dels quals tenim notícia.
Alguns dels noms de les trobairitz identificades són: Beatriu, comtessa de Dia, Azelaïs de Porcairagues o Bieiris de Romans.
La gran diferència entre el nombre de trobadors i el de trobairitz conegudes dóna una idea de les escasses possibilitats que les dones tenien de realitzar-se literàriament, encara que fossin nobles. També és un indicador de la diferència en la cura que s’ha esmerçat a conservar l’obra dels trobadors i la de les trobairitz.
L’auge de l’obra de les trobairitz –la que ens ha arribat és escrita en occità- se situa sobretot entre 1135 i 1240. Els versos de l’amor cortès de vegades es queden en un nivell platònic, però també s’acosten a l’erotisme.
La comtessa de Dia confessa que voldria tenir el seu amant, nu, als braços, i ser-li plaent coixí. En aquests casos, a diferència dels trobadors, que només són avaluats pels historiadors de la literatura per la seva obra, la vida de les trobairitz és analitzada i jutjada, i sovint els seus versos han estat prova suficient per titllar-les de llibertines.
En la nostra cançó “La bella Trobairitz” la figura simbolitza la “Creativitat”. La creativitat portada al món material mitjançant la música. Aquesta, fa vibrar tot el nostre cos, remou els sentiments, els
millora. És com si una vibració de l’univers penetrés en les cèl·lules més petites del nostre cos i fes reviure la creació. La música “Obre els nostres cors” i els fa fugir el “Tedi interior”.
És igual que no tinguem tècnica ni coneixements musicals o que no puguem viure de la música.
Cantem i creem! Segurament serem més feliços si ho fem. Siguem com les Trobairitz, fem música encara que no tinguem reconeixement. Reivindiquem el paper de les dones en la Història!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada