La llegenda de la Torre Minyona
Diu la llegenda del lloc que durant la invasió àrab de la península en la qual es vivia en pau entre els habitants de Cardona i els invasors, es permetia el comerç entre ambdós bàndols, el lliure accés a la ciutat i es celebraven justes i festes conjuntament, en les quals els àrabs eren ben rebuts i aportaven un diferent colorit a les celebracions.
A les justes el príncep Abdalà destacava per sobre dels seus, era noble i esforçat, i a més a més era bell i sabia dansar molt bé, i per això era ben rebut i molt festejat als sopars al castell.
Un dia, Abdalà, va ser convidat a un dels sopars en el castell. Passejant pel jardí es va creuar amb Adelaida, filla del senyor de Cardona. El primer cop que es miraren als ulls s'encengueren tant d'amor que gairebé no menjaren res i estigueren torbats tot el sopar, sense gosar a parlar però sense deixar de mirar-se furtivament.
Aquella mateixa nit, Abdalà, no podent contenir el desig de veure la seva estimada, pujà dalt de la torre del castell sabent que ella es trobava allà. Aquesta envermellí quan veié Abdalà però no es mogué del lloc, i ell la prengué per la mà i parlà semblantment:
- Senyora, m'heu pres el cor des del moment en que heu posat els vostres mediterranis ulls a la meva ànima, aquests ulls que són tan delitosos que no crec que Alà pugui fer-ne uns d'iguals una altra vegada. I aquí, a la torre del vostre castell amb les estrelles com a testimoni, us declaro el meu amor etern. I dit això, la besà als llavis. Adelaida s'encengué com mai creia que podria arribar a fer-ho, i un cop recobrà l'alè digué:
- Senyor meu, sóc i seré vostra per sempre, perquè no creieu que l'amor que sento per vós és menor que el que sentiu per mi, ans és tan gran que no té cabuda dins del meu cos i vol sortir-ne per arribar al cel, al Sol i a la Lluna, i em pren l'aire per respirar. Però el nostre amor és tan impossible com que el dia i la nit apareguin de la mà, doncs els nostres pobles, tot i que ara conviuen en pau, són enemics, i les nostres famílies mai consentirien el nostre amor.
Abdalà tornà a besar a Adelaida, i abans d'acomiadar-se amb gran pena i tristesa, acordaren que es veurien secretament un cop per setmana, de nit, quan Adelaida fes tres senyals de llum. Adelaida sortiria pel túnel secret que connectava l’església amb el pont del Diable. Un cop trobats marxarien en el cavall blanc d’Abadalà cap a les coves de la sal. Amagats dins els passadissos de la muntanya de la sal ningú no els podria trobar.
Se succeïren les trobades entre els dos amants durant un cert temps. Cada cop el seu amor era més gran, els costava separar-se i suportar l'espera, i tan cresqué el seu amor que els feu perdre la prudència, de manera que aviat començaren a trobar-se més sovint, fins a acabar veient-se cada dia.
Aquesta temeritat resolgué en que un dels tres germans d'Adelaida els enxampà un cop i ho comunicà prestament a son pare, el qual, considerant l'amor d'amagat com una ofensa per part d'Abdalà a la seva persona i al seu llinatge, envià d'immediat un herald als àrabs declarant-los la guerra, i feu comunicar als musulmans que residien a la vil·la que tenien tot just un dia per abandonar-la.
Al poc temps, Abdelaida morí de pena i d’amor. El seu pare no es perdonar mai que per culpa de la seva religió deixes morir a la seva estimada filla. Això, és el que pregonava el seu Déu?
Des de llavors cada nit, cap a l'hora en que Adelaida i Abdalà es trobaren per primer cop a la torre, es veu un genet àrab apropant-se al castell i s'escolten veus alegres dalt de la torre, que des d'ençà passà a anomenar-se torre de la Minyona.
Avui dia, en el Parador de Cardona, hi ha una de les habitacions que roman sempre tancada, tret que un dels hostes demani allotjar-s'hi. Es tracta de l'habitació 712, ubicada a la setena planta de l'hotel, un allotjament sobre el qual circulen històries que tenen a veure amb fenòmens paranormals.
Els clients que s'han atrevit a passar la nit a l'habitació 712, asseguren haver sentit presències, sorolls, veus i altres fenòmens estranys com ara trobar tots els mobles al centre de l'habitació o aixetes obertes. Serà l’ànima d’Adelaida?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada