L'Alquimista mig grillat
Aquesta cançó va dedicada a Luis Silva Mascuñana, un policia de Mataró, un alquimista mig grillat que ens va ensenyar els secrets més ocults dels antics filòsofs naturals.
L'alquímia és la ciència de transformar les coses fent servir el conducte de la natura. Més que
transformar els metalls, els alquimistes cercaven transformar-se a si mateixos. Entre les diverses tècniques utilitzades dins aquest magne art, la recol·lecció de la rosada té un lloc privilegiat, tant per la seva importància en l'obtenció d'una
medicina universal com per la seva refinació poètica.
És dins del que es coneix com “Espagiria”, “l'art de separar i unir” o també “l'alquímia vegetal”, que està arrelada la pràctica de sortir al camp, especialment a la primavera, per recollir la rosada de la matinada de la gespa o de certes plantes (com el mantell de la verge o Alchemilla), amb la particular influència de la lluna. Com feien les bruixes del segle XVI que van ser cremades per la Inquisició.
L'Alquímia està xifrada de símbols. Parla d’una certa energia o una certa influència que es pot utilitzar per operar canvis al món natural. Les metàfores són utilitzades per ocultar els secrets.
Aquest és el cas de la rosada, també coneguda com a “aigua
celestial” o “plata filosofal” i el poder de la qual prové tant de la seva energia natural com de la seva agència simbòlica.
Des de l'origen de la filosofia humana, l'aire ha estat relacionat amb l'esperit. L'etimologia ens diu molt sobre això, tant la paraula “ànima” com la paraula “esperit” neixen de paraules que signifiquen “alè” o “respiració”. També des de l'herència grega tenim la paraula “pneuma” que significa “esperit” igual que “aire”.
En sànscrit el terme akasa significa èter, i és tant l'espai mateix com l'esperit que permet l'espai i la memòria inherent a l'espai. També a l'hinduisme, la força vital o “prana” està identificada amb l'aire i s'obté, com és lògic, respirant.
És part del nostre inconscient col·lectiu associar l'aire amb l'esperit –també diem que la creativitat passa
com una inspiració– i creure que la vida arriba d'alguna manera a la terra del cel o que l'esperit baixa a la seva escala radiant. Tradicionalment es recullen les gotes de rosada a la primavera, en nits en què la lluna es mou de creixent a pleniluni. Això, per captar l'energia del renaixement que conté la rosada en aquesta època en reflex del procés fertilitzant de la natura.
El metge espagíric Yabir Abu Omar, que El País anomena “un alquimista al segle XXI”, descriu el procés de recollir la rosada, un producte fonamental per treballar la seva medicina. Per recollir la rosada del matí se surt amb pals de fregar i garrafes de vidre (netes de productes químics) en un paratge conegut com l'Alfaguara.
“S'han d'estendre grans llenços de lli sobre les herbes dels prats que a poc a poc s'aniran xopant de rosada”, això amb gran sigil perquè el sol no toqui l'aigua recollida i alteri les propietats lunars de la rosada. Per evitar això s'esprem l'aigua als llenços i transvasa recipients doblement hermètics.
Una bona recol·lecció pot lliurar fins a 300 quilos de rosada el valor del qual és incalculable ja que a les seves sals rau “l'esperit universal”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada